×

La solidaritat amb la resistència del poble palestí no és només el 29N

La solidaritat amb la resistència del poble palestí no és només el 29N

Ho sentim, aquesta entrada està disponible només en Espanyol Europeu.

El 29 de novembre és el Dia Internacional de Solidaritat amb el Poble Palestí.

Aquest dia ha estat decidit per l’Assemblea General de l’ONU amb la resolució 32/40 B, del 2 de desembre de 1977, i 34/65 D, del 12 de desembre de 1979).

La data és el 29 de Novembre perquè en aquest dia, l’any 1947, l’Assemblea General va aprovar la resolució 181 (II), posteriorment coneguda com la resolució de la partició, en la qual s’estipulava la creació d’un “Estat jueu” i un “Estat àrab “a Palestina, amb Jerusalem com a corpus separatum sotmès a un règim internacional especial.

Dels dos Estats previstos en aquesta resolució, fins al moment només se n’ha creat un: Israel.

Encara no s’han realitzat els drets inalienables reconeguts per l’Assemblea General, a saber, el dret a la lliure determinació sense ingerència externa, el dret a la independència i la sobirania nacionals i el dret al retorn a casa, d’on van ser desplaçats, i a què se’ls restitueixin els seus béns.

Les Nacions Unides, en lloc d’imposar sancions a Israel com és la seva obligació, ha decidit instaurar el 29 de Novembre com a dia internacional de solidaritat amb el Poble Palestí, una mesura simbòlica i tan poc efectiva com ho va ser l’any de Palestina.

Per això en aquest dia denunciem el règim d’apartheid, la neteja ètnica, el constant robatori de terra i recursos, el bloqueig de Gaza, la construcció del Mur de la Vergonya, accions dutes a terme en aquests 67 anys de violenta ocupació israeliana en territori palestí, ocupació que ha estat possible gràcies a l’obert suport occidental i a la hipocresia, la complicitat i el silenci dels organismes internacionals que mai han implementat les seves decisions.

Amb aquest manifest volem resignificar aquest dia amb el nostre suport a la lluita del Poble Palestí que en aquests dies amb força el seu dret a la resistència, tal com està reconegut en el dret internacional. La Resolució 3070 de les Nacions Unides (1973) reafirma el dret i la legitimitat inalienable de tots els pobles que es troben sota dominació colonial i estrangera a la Resistència per tots els mitjans al seu abast.

La situació dels anomenats territoris ocupats de Palestina empitjora per moments. El règim de Tel Aviv ha posat en marxa una nova “operació de defensa”, l’objectiu evident és l’expropiació de més terres palestines i una nova volta de rosca en la seva política d’apartheid i neteja ètnica. L’ofensiva israeliana des de l’1 d’octubre segueix en marxa , ell nombre de palestins i palestines assassinades per les forces israelianes des del 1r d’octubre és de 93 (40 d’ells executats), a una mitjana de 2 per dia ; 17 eren nenes i nens, 31 cadàvers han estat retinguts. Més de 2.513 persones han estat ferides, unes 1.400 amb munició letal de l’exèrcit israelià, 877 amb bales d’acer folrades en goma, 236 han patit fractures i hematomes en ser atacades per soldats i colons , i almenys 5.000 ha patit els efectes d’inhalació de gas lacrimogen, 20 han patit cremades a causa de bombes i granades israelians. A Cisjordània el nombre de nens i nenes ferides és d’almenys 325, a la Franja de Gaza 170. Segons l’organització de drets humans Addameer 1195 persones van ser detingudes durant el mes d’Octubre.

Mitjançant una repressió que no cessa, Israel està reconfigurant el seu control sobre el territori i la població palestina. Ha reactivat checkpoints que estaven en desús, n’ha de creat nous, i ha posat sota lloc a poblacions senceres, com Issawiya i Jabal Al-Mukaber, a la zona de Jerusalem. El procés de ‘hebronització’ de Jerusalem avança. Qualsevol jove, nen, dona o home a qui un colon

apunta com ‘sospitós’ es converteix immediatament en un perill que les forces de seguretat han d’eliminar.

D’altra banda, la part antiga d’Hebron (Al Jalil) s’ha convertit en una presó gegant on, als carrers, els colons agredeixen amb impunitat, els soldats envaeixen escoles i llancen gas lacrimogen i aigua fètida en el camí de nens i nenes a l’escola , prenen les cases i estableixen la seva base en els terrats, obligant als seus habitants a romandre tancats. El sensible barri Tel Rumeida, al costat d’una de les colònies més violentes de la ciutat ha estat declarat “zona militar tancada” i han expulsat als observadors internacionals, deixant als seus habitants en una situació de virtual arrest domiciliari, a mercè de colons fanàtics.

Les creixents polítiques expansionistes del règim de Tel Aviv han arribat a demanar el reconeixement de la “annexió” dels alts del Golan als territoris ocupats exigint, a més, l’augment de construcció d’assentaments il·legals en aquesta zona. El seu interès geopolític sobre el territori -on s’han trobat recentment grans quantitats de petroli- és evident.

Però la població palestina resisteix de moltes maneres: enviant als seus fills i filles a l’escola, collint les seves oliveres i elaborant el seu excel·lent oli, o enfrontant amb pedres al carrer a un dels exèrcits més poderosos del món, amb manifestacions i convocatòries en els barris de totes les ciutats.

Lamentablement, tot i la preocupant situació d’angoixa i inseguretat soferta a hores d’ara pel Poble Palestí, els principals mitjans de comunicació semblen limitar la narrativa dels fets a la mort dels colons israelians a Jerusalem, tergiversant la realitat i amagant la asimetria de l’origen de la violència, danyant, d’aquesta manera, la imatge palestina. Por aquest motiu, condemnem obertament la campanya mediàtica encaminada a justificar les agressions israelianes a partir d’una presumpta resposta a atacs palestins. Així mateix, denunciem la falta d’acció presa per part de les anomenades democràcies occidentals i estructures supranacionals com l’ONU i la UE, els mandats de les quals han d’estar basats en la defensa dels drets humans. Creiem que la decisió de la UE d’obligar que els productes procedents de territoris ocupats per Israel des de 1967 (Cisjordània, Jerusalem Est i Golan sirià, ja que a Gaza no hi ha assentaments) no s’identifiquin com a israelians i deixin clara la seva procedència serà insuficient. Perquè els productes de les colònies, fets amb recursos naturals de terres robades, que constitueixen un crim de guerra, han de ser prohibits i no simplement etiquetats.

La crida de la societat civil palestina al BDS (Boicot, Desinversions i Sancions contra Israel), és més necessària que mai. La tràgica situació patida pel Poble palestí, en particular després dels atacs indiscriminats dels últims dies, requereixen d’una crida internacional conjunta.

Certament, en tant la Comunitat Internacional no adopti profundes mesures, accions indiscriminades com les ocorregudes en aquests moments a Palestina, seguiran sent inevitables.

Clarament, el Govern d’Israel només pot portar a terme les seves accions en contra del Poble Palestí amb el suport rebut pels seus aliats occidentals.

Per aquest motiu, i sota l’actual context de fortes tensions i sofriment a Palestina, exigim a tots els organismes internacionals i governs la condemna d’aquest últim acte d’agressió contra el Poble Palestí, la imposició de sancions econòmiques a Israel, la suspensió del comerç d’armes, la ruptura de tot tipus de relacions amb el règim israelià, inclosa la retirada immediata d’ambaixadors i finalment intervenir conjuntament per aconseguir el respecte dels drets humans del Poble Palestí i posar fi a la massacre que s’està cometent.

Finalment, animem a la societat civil a promoure i recolzar les mobilitzacions de suport al Dret a la Resistència del Poble Palestí, impulsant iniciatives de Boicot, Desinversió i

Sancions (BDS) a Israel fins que respecti els drets humans, compleixi la legalitat internacional i posi fi a l’ocupació il·legal de Palestina.

El Poble Palestí necessita ara la nostra solidaritat i suport, més que mai. Palestina lliure.

RESCOP

Share this content: