Espai Lliure d’Apartheid Israelià (ELAI)

Consulta la llista dels espais lliures d’apartheid israelià adherits a la campanya.

Dins de la campanya #YoNOComproApartheid, llançada quan es compliren 10 anys del dictamen del Tribunal de La Haia contra el Mur construït il·legalment per Israel a Palestina, presentem el segell “Espai Lliure d’Apartheid israelià” (ELAI). Volem donar suport a la creació als nostres barris, pobles i ciutats d’espais comercials, culturals, polítics, esportius, acadèmics i socials de l’Estat espanyol que es neguen a col·laborar amb –o donar suport passivament- el sistema colonial i d’apartheid israelià. L’ocupació de Palestina per l’Estat d’Israel s’inicià oficialment al 1948, és a dir, fa ja 66 llargs i cruents anys, i per tant constitueix una de les injustícies polítiques més llargues de la història.

Espai Lliure d'Apartheid Israelià (ELAI)

Segell Espai Lliure d’Apartheid Israelià (ELAI).

Amb el segell “Espai Lliure d’Apartheid israelià”, que s’emmarca en la campanya solidaria ciutadana global, no-violenta, antirracista i solidària de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra l’Apartheid israelià, volem crear illes de consciència política i anar consolidant Espais Lliures d’Apartheid a diferents indrets de l’Estat espanyol. La campanya BDS naix l’any 2005 dins de la societat civil palestina amb la publicació d’un manifest signat per gairebé 200 organitzacions socials, ONGs, partits i sindicats, prenent com a referent la campanya internacional de boicot contra l’Apartheid sud-africà, que va ser fonamental per acabar amb eixe règim racista.

La societat civil internacional ha recollit el guant llançat des de Palestina per estendre la campanya per tot el planeta, tornant-nos a una solidaritat que busca anar al nucli del problema i combatre’l. D’aquesta manera, es tracta de donar suport a la lluita del poble palestí pels seus drets humans i pel dret a la igualtat i a l’autodeterminació. El moviment BDS persegueix:

  1. La fi de l’ocupació de Cisjordània, Jerusalem Est i la Franja de Gaza, territoris ocupats il·legalment per Israel al 1967.
  2. El dret al retorn dels 7,5 milions de refugiats i refugiades palestines que no poden tornar a Palestina.
  3. El reconeixement de la igualtat de la ciutadania arabopalestina dins d’Israel.

Al centre del problema hi és el sionisme: un projecte polític que pretén construir un estat exclusiu per a persones jueves a Palestina, que des dels seus inicis es desenvolupa mitjançant: l’ocupació i la colonització de territoris palestins, la separació dels colons jueus de la població palestina autòctona, l’expulsió d’aquesta última fora de Palestina, la seua subjugació i la seua destrucció física. El sionisme defineix Israel com a un estat que serveix a una part de la seua ciutadania en contra d’una altra i vincula de manera directa la construcció d’Israel amb la destrucció del poble palestí.

L’últim i sanguinari atac llançat per Israel contra la Franja de Gaza durant l’estiu de 2014, que ha causat la mort de més de 2.160 persones, de les quals 527 eren nens i nenes, destruint alhora milers de cases i infraestructures civils (incloent hospitals , escoles i refugis de l’ONU), és una demostració més que evident d’aquest projecte polític. També ho és l’ampliació i consolidació de l’ocupació israeliana a Cisjordània i Jerusalem Est, a través de les colònies, el mur, i un sistema de controls militars, que juntament amb les detencions arbitràries massives, fan inviable el dia a dia de la població palestina. Mentre que l’economia israeliana s’alimenta de la guerra, l’ocupació i l’apartheid, el mercat palestí segueix sent un mercat captiu controlat i asfixiat per Israel.

Mapa de la destrucció de Palestina..

Mapa de la destrucció de Palestina.

En el camp econòmic, la campanya BDS és especialment rellevant, ja que Europa és el primer soci comercial d’Israel. Gràcies a la pressió del moviment de solidaritat i de la ciutadania mundial, la campanya BDS ha obtingut èxits importants. L’empresa francesa Veolia va haver d’abandonar el projecte de construcció d’un tramvia israelià en territori palestí ocupat. En l’àmbit agroalimentari, l’empresa exportadora de productes agrícoles Agrexco va haver de ser liquidada i reemplaçada per una altra exportadora pública israeliana anomenada Mehadrin. Un altre exemple és el de Mekorot, empresa israeliana que subministra aigua a les colònies il·legals ubicades en els Territoris Palestins Ocupats, i va veure suspeses les seues relacions amb la major empresa holandesa d’aigües, Vitens, per aquest motiu. En l’àmbit de les desinversions, els fons de pensions de Noruega i Holanda van retirar les inversions que tenien en empreses i bancs israelians per la seua complicitat amb les colònies en territori palestí.

A Europa, els productors, majoristes i importadors tenen l’obligació d’informar els comerciants sobre el lloc d’origen dels productes. Moltes vegades, l’etiqueta “fabricat a Israel” és utilitzada per productors i exportadors israelians en frau de llei per comercialitzar productes fabricats o cultivats a les colònies israelianes en territori palestí ocupat. La il·legalitat d’aquestes colònies ha portat al govern espanyol a alertar a juny de 2014 a la ciutadania i les empreses espanyoles dels riscos legals, econòmics i d’imatge que comporten les activitats econòmiques i financeres amb aquests assentaments. En aquest context, quan els comerciants s’abstenen de comercialitzar productes israelians, eviten ser còmplices de la vulneració del dret internacional i de l’engany als consumidors i consumidores. Per ajudarte a conèixer els productes i marques a evitar, pots consultar http://www.boicotisrael.net/productos.

Amb el segell Espai Lliure d’Apartheid Israelià, oferim als comerços, mercats i consumidors/es, la possibilitat de solidaritzar-se amb el poble palestí d’una manera que vaja més enllà de la caritat i dels pegats humanitaris. Us proposem anar a l’arrel del problema i participar en un moviment global de defensa dels drets humans del poble palestí que pressiona Israel perquè respecte la legalitat internacional, mitjançant el boicot dels productes israelians i la denúncia de les seues polítiques d’apartheid.

Les botigues, comerços i empreses que es declaren Espai Lliure d’Apartheid israelià hauran de:

  1. Adherir-se formalment a la campanya informar a la RESCOP de les seues dades per poder ser incloses, si ho desitgen, en un directori d’Espais Lliures d’Apartheid israelià.
  2. Difondre la campanya entre els seus consumidors/es col·locant de forma visible un adhesiu identificatiu del segell a la botiga o local.
  3. Abstenir-se de comprar i vendre productes procedents d’Israel o de les colònies israelianes construïdes il·legalment en territori palestí.

Un cop adherits a la campanya, podran utilitzar el segell per demostrar el seu compromís amb el respecte dels drets humans, la igualtat entre els éssers humans i l’autodeterminació dels pobles. Per aconseguir el segell, escriu-nos a causapalestina@gmail.com o boicotisraelbds@gmail.com.

Mapa dels espais adherits

Consulta la llista completa d’espais.

Adhereix-te!

Consulta tota la informació sobre el segell ELAI. Pots descarregar-te els fulls informatius tant per a espais comercials, culturals, socials, esportius… (català y castellano), com per a institucions com sindicats, ayutamientos, partits, governs regionals, ONG, col·lectius… (català y castellano).

Per unir-te a la campanya Espai Lliure d’Apartheid Israelià, omple aquest formulari o escriu-nos a boicotisraelbds@gmail.com i ens posarem en contacte amb tu.

Compartir: